cor gentil

 

De matí nasqué l’amor
i es morí a l’horabaixa,
ales de corb en el vent
el cel morat endolaven.

Una vida, dues vides,
s’ajuntaven a trenc d’alba,
el migdia les marceix
el ponent les separava.

Cavaller de cor gentil
ha travessat la muntanya,
per l’alt camí de l’amor
la mort li segueix les passes.

Alba, migdia, ponent,
uns ulls que s’obren i es tanquen.
Quan la mort arribarà,
la fulla caurà de l’arbre.

No serà teu l’estel d’or
ni la lluna corgelada,
iràs i no tornaràs
mai més a la font de l’alba.

De matí nasqué l’amor
i es morí a l’horabaixa.

 

De matí nasqué l’amor, El Fill del Mestre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s