febrer

Les mans a les butxaques i tants camins per inventar.

T’estimo, no sé com dir-t’ho perque em facis cas,

em queixo per defecte mentre segueixo aquí aturat

amb tots els meus vells dubtes i amb els que em vaig creant.

Envejo altres vides, t’invito al meu funeral,

jo que lliçons donava de com viure i com pensar.

 

No sé si són les forces o és l’engany, on vaig s’està fent tard.

La vida és tot el que avui s’escapa de les mans.

 

S’està fent tard, El Fill del Mestre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s