alguns et veuen com una conquesta, jo et vull veure lliure

Pot semblar que el món badalla, pot semblar quieta la nit, però no t’adormis al meu pit: sempre balla.  Que a la vall dels adormits el meu cor no hi fa parada; el camp de les encantades se l’emporta bosc endins.  Un record que la porta, les notes apagades d’una vella cançó, sensacions que jo ja creia mortes… però avui recordo el teu cos.  La dança: el deliri de l’estança, la llum d’aquella habitació, fortes i més fortes batzegades que avui tot em parla amb el teu nom. Avui recordo el teu cos, no ho saps pero a la nit he caminat sota el teu balcó. Sentir-me viu al teu teatre, avui tot em parla amb el teu nom.

La gent torna a les cases, s’ha acabat la funció. Una vella senyora escombra el Teatre dels Malsons. Camino quan tot calla i he contat amb les mans les poques finestres enceses d’una ciutat que guarden la nit lila, amb el record dels anys i no apaguen la flama per a que no arribi demà.

Sempre balla, Txarango.

Anuncis

2 pensaments sobre “alguns et veuen com una conquesta, jo et vull veure lliure

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s