Una gota de terra acaricia la mar, ella és aquella que tant he somiat. Perquè ella és l’Illa, no és un amor normal, ella és una il·lusió que té gust a sal. I dins l’olivera els temps s’ha aturat, un timbal de pedra, boscos i animals. No som un poeta, jo sóc escrivà un illot des d’on escric el que vull cantar demà.
És sa meva presó, sa meva llibertat, on totes les fronteres són cel arena i mar. Tant gros aquest petit món meu, i un riu per a creuar els seus ponts. I jo que sóc nadiu, aquí sa meva vida hi viu i diu:
Quan m’he allunyat de tu, fugint de jo mateix, dins el pit sentia un dolor que no es veu. Com una llum en la foscor del meu record, un camí de claror i pau que ho ompli tot de passió.
L’illa, Projecte Mut
U
xamarrina ph☼tos 
Molt bo Neus, com sempre!!