pertinença

Imatge

Una gota de terra acaricia la mar, ella és aquella que tant he somiat. Perquè ella és l’Illa, no és un amor normal, ella és una il·lusió que té gust a sal. I dins l’olivera els temps s’ha aturat, un timbal de pedra, boscos i animals. No som un poeta, jo sóc escrivà un illot des d’on escric el que vull cantar demà.

És sa meva presó, sa meva llibertat, on totes les fronteres són cel arena i mar. Tant gros aquest petit món meu, i un riu per a creuar els seus ponts. I jo que sóc nadiu, aquí sa meva vida hi viu i diu:

Quan m’he allunyat de tu, fugint de jo mateix, dins el pit sentia un dolor que no es veu. Com una llum en la foscor del meu record, un camí de claror i pau que ho ompli tot de passió.

 

L’illa, Projecte Mut

U

Anuncis

Un pensament sobre “pertinença

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s